ProZ.com translation contests »
2014 annual ProZ.com translation contest: "Celebrations" » English to Catalan » Entry by albertpg


Source text in English

Translation by albertpg (#17938)

Who cast that first fateful tomato that started the La Tomatina revolution? The reality is no one knows. Maybe it was an anti-Franco rebellion, or a carnival that got out of hand. According to the most popular version of the story, during the 1945 festival of Los Gigantes (a giant paper mâché puppet parade), locals were looking to stage a brawl to get some attention. They happened upon a vegetable cart nearby and started hurling ripe tomatoes. Innocent onlookers got involved until the scene escalated into a massive melee of flying fruit. The instigators had to repay the tomato vendors, but that didn't stop the recurrence of more tomato fights—and the birth of a new tradition.

Fearful of an unruly escalation, authorities enacted, relaxed, and then reinstated a series of bans in the 1950s. In 1951, locals who defied the law were imprisoned until public outcry called for their release. The most famous effrontery to the tomato bans happened in 1957 when proponents held a mock tomato funeral complete with a coffin and procession. After 1957, the local government decided to roll with the punches, set a few rules in place, and embraced the wacky tradition.

Though the tomatoes take center stage, a week of festivities lead up to the final showdown. It's a celebration of Buñol's patron saints, the Virgin Mary and St. Louis Bertrand, with street parades, music, and fireworks in joyous Spanish fashion. To build up your strength for the impending brawl, an epic paella is served on the eve of the battle, showcasing an iconic Valencian dish of rice, seafood, saffron, and olive oil.

Today, this unfettered festival has some measure of order. Organizers have gone so far as to cultivate a special variety of unpalatable tomatoes just for the annual event. Festivities kick off around 10 a.m. when participants race to grab a ham fixed atop a greasy pole. Onlookers hose the scramblers with water while singing and dancing in the streets. When the church bell strikes noon, trucks packed with tomatoes roll into town, while chants of "To-ma-te, to-ma-te!" reach a crescendo.

Then, with the firing of a water cannon, the main event begins. That's the green light for crushing and launching tomatoes in all-out attacks against fellow participants. Long distance tomato lobbers, point-blank assassins, and medium range hook shots. Whatever your technique, by the time it's over, you will look (and feel) quite different. Nearly an hour later, tomato-soaked bombers are left to play in a sea of squishy street salsa with little left resembling a tomato to be found. A second cannon shot signals the end of the battle.
Qui va llençar el primer fatídic tomàquet que iniciava la revolució de La Tomatina? La veritat ningú la sap. Potser va ser una rebel•lió anti-franquista, o un carnaval que se’ls hi va escapar de les mans. Segons la versió més popular de la història, durant el festival Los Gigantes (un ninot gegant fet de paper maixé) de 1945, els vilatans buscaven fer brega per atraure atenció. Al trobar una carreta de verdures al seu abast van començar a llençar tomàquets madurs. Innocents espectadors es van trobar envolts fins al punt que l'escena es convertia en una batalla massiva de fruita volant. Els instigadors van tenir que pagar els venedors de tomàquet, però aquest fet no va impedir la repetició de més batalles de tomàquets i l’inici d'una nova tradició.

Temorosos d'una esclat violent dels esdeveniments, les autoritats van promulgar, suavitzar i després restaurar una sèrie de prohibicions durant els anys 50. El 1951, els ciutadans que desafiessin la llei eren empresonats fins que la pressió i el clam del poble, provocava el seu alliberament. Els enfrontaments més famosos en contra de la prohibició van ocórrer el 1957, quan els defensor de la festa van celebrar una parodia del funeral d'un tomàquet amb taüt i processió inclosos. Després del 1957, el govern local va decidir , adaptar-se a la situació, rebaixant l’exigència d’algunes normes i acceptar la extravagància de la festa.

Tot i que els tomàquets representen la principal atracció, una setmana de festes precedeix el principal esdeveniment. Es la celebració del sant patró de Buñol, la Verge Maria i Sant Lluís Bertrand, amb desfilades, musica i focs d'artifici tal com mana l'alegre folklore espanyol. Per reunir forces per la imminent batalla, una enorme paella es servida la vigília del combat, exhibint l’icònic plat valencià, fet d’arròs, marisc, safrà i oli d'oliva.

Avui en dia, aquesta festivitat caòtica s'ha tornat més ordenada. Els organitzadors han arribat a cultivar una varietat especifica de tomàquet immenjable tan sols per aquesta esdevinença. Les festes comencen al voltant de les 10 del matí, quan els participant corren per agafar un pernil penjat al capdamunt d'un pal greixós. Espectadors reguen els trepadors amb una mànega d'aigua mentre canten i dansen al carrer. Quan la campana de l’església marca el migdia, camions plens de tomàquets entren al poble, mentre els càntics : "To-ma-te, to-ma-te!" pugen de to.

Després, el canó d'aigua fa de tret de sortida i el principal esdeveniment comença. Es llum verda per llençar i esclafar tomàquets en una lluita un-contra-tots entre els participants. Franctiradors disparant tomàquets a llarga distancia, tiradors de sang freda i llançadors de ganxos a mitja distancia. Sigui quina sigui la teva tècnica, quan el finalitza l’enfrontament, et veuràs (i sentiràs) bastant diferent. Gairebé una hora després, els participants coberts de tomàquet es troben lluitant en un mar de carrers flonjos plens de salsa on res semblant a un tomàquet pot ser trobat. Un segon canó d'aigua senyala el final de la batalla.


Discuss this entry