Els temps de bonança tornen a Silicon Valley. Els parcs d'activitats econòmiques al llarg de la carretera 101 s’adornen un cop més amb els emblemes d’empreses emergents prometedores. Els lloguers s’estan posant pels núvols, així com la demanda d’habitatges de vacances de luxe a ciutats turístiques com les del Llac Tahoe, indicis de que s’està produint una acumulació de fortunes. L’Àrea de la Badia de San Francisco va ser el lloc de naixement de la indústria de semiconductors i d’empreses d’ordinadors i d’Internet que han crescut al seu pas. Els seus bruixots van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món semble futurista, des de telèfons de pantalla tàctil, passant per la recerca instantània de grans biblioteques, fins a la capacitat de pilotar drons a milers de milles de distància. El ressorgiment de la seva activitat empresarial des del 2010 indica que el progrés està en marxa.
Llavors, potser ens sorprengui que a Silicon Valley hi ha qui pensa que el lloc està estancat i que l’índex d’innovació ha anat afluixant durant dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal, i el primer inversor exterior en Facebook, apunta que la innovació a Amèrica es troba en una situació entre desesperada i funesta. Enginyers de tota classe d’àmbits comparteixen el mateix sentiment de decepció. I un petit però creixent grup d’economistes considera que l’impacte econòmic de les innovacions d’avui dia es podrien afeblir en comparació amb les del passat.
[ … ]
En general, les innovacions alimentades per capacitat informàtica barata estan prenent el vol. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. Les persones controlen els videojocs tan sols amb el moviment corporal —una tecnologia que aviat pot trobar l’aplicació dins de gran part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir una varietat cada cop més complexa d'objectes, i potser aviat arribe a fer teixits humans i altre material orgànic.
Els pessimistes de la innovació podrien rebutjar aquesta predicció qualificant-la de promesa inassolible. Però la idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar incessant o bé disminuir a ritme constant, en lloc de fluir, és en contradicció amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser irregular. El creixement era lent durant un període d'innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i al començament del segle XX, i després va augmentar.